viernes, 9 de marzo de 2012

Tancament del curs

Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo.


 

Valoració del curs

En general la meva valoració del curs és positiva. Hem donat pinzellades de temes molt interessants i dels quals alguns en particular m’agradaria ampliar informació, com per exemple la part de resolució de conflictes. La part que m’ha semblat més enriquidora d’aquest curs ha estat les idees de models d’activitats, de dinàmiques grupals que ens han facilitat els diferents professors/es del curs. Tot tenint en compte, que a part de la teoria de cada sessió el fet d’haver realitzar molt exercicis pràctics i dinàmiques és una manera d’entendre millor el funcionament d’aquests/es i que les sessions siguin més motivadores. A més cal afegir que a diferencia de quan ho feia a la universitat, per primera vegada he pogut posar en pràctica aquests coneixements paral·lelament amb els meus alumnes a l’escola.

El fet de poder compartir experiències, veure diferents punts de vista dels companys que es troben en la mateixa situació que jo, o en condicions molt semblants, experiències, dubtes, inquietuds, etc. també ha estat força gratificant.
Gràcies a tots/es; professors/es i companys que m’han ajudat a enriquir-me de coneixements per seguir endavant en aquest inici de la meva vida com a mestra. Segurament alguns ens tornarem a trobar en el camí. 

Bona sort a tots/es companys!

Valoració del curs: Coavaluació del blog d'una companya

 Hola!
A continuació trobareu l'enllaç a la graella d'avaluació del blog de la Mireia Sampredo.

Salutacions
María

martes, 6 de marzo de 2012

Tallers EE, DA i RC

Descripció del cas
Es tracta d’una nena de segon de primària que últimament es queixa que alguns companys de la seva classe es burlen d’ella tot ficant-se amb el seu físic.  Aquesta nena és molt innocent, i s’aprofiten d’aquesta situació, degut a un retard cognitiu lleu que té, i que amb el pas dels anys cada vegada es fa més notable. En diverses ocasions m’ha manifestat aquest malestar plorant ja que es sent malament.
Autoanàlisis
Per tal de solucionar aquest conflicte, ens reunim tots els alumnes implicats i sempre intento crear una situació de diàleg entre la nena i els dos/tres nens que la molesten. Cada nen/a expressa allò que vol i és escoltat per la resta. Assumeixo el paper de mediadora, i deixo que ells parlin, i intercanviïn idees per tal de veure si arriben a una solució.
Ela nens parlen i es demanen disculpes (ja que normalment la nena, quan li diuen alguna cosa també contesta). En una ocasió vaig fer una petita representació teatral del conflicte (role-playing). On van intercanviar els papers per tal de treballar l’empatia, i els sentiments que pateix cada persona quan rep paraules dolentes dels seus propis companys.
Contrast
Comentant amb companys de l’escola, va sortir la importància del fet d’ensenyar als alumnes entre una conducta incorrecta que un nen/a pot tenir en un moment determinat o al llarg del temps i una persona bona que s’ha equivocat. És a dir, la nena em diu que els seus companys són dolents perquè la insulten, i s’ha de fer veure a la nena que els companys estan tenint una conducta que és inadequada però això no vol dir que siguin dolents.
També en van comentar que podria crear una dinàmica d’aula per tal d’integrar a la nena en el grup classe. És una bona manera de que els seus companys la coneguin millor, i se l’estimin més.

Redescripció
Com a conclusió estret les següents estratègies per tal de solucionar un conflicte, tot tenint en compte la importància de treballar les emocions:
-          Hem de treballar molt amb els alumnes l’empatia, és una habilitat que s’ha d’aprendre. És necessari que els alumnes surtin del seu propi egocentrisme per posar-se en el lloc de l’altre i adonar-se de que poden ferir la sensibilitat d’una companya amb les seves paraules.
-          Fer de model, es tracta que els alumnes puguin imitar, mitjançant l’observació, la experimentació, un exemple, vídeos, còmics o qualsevol material; models de conducta i comportament correctes per tal de tenir clar que és allò que està bé o malament.
-          Treballar l’autoestima i l’autoconfiança dels alumnes, ho podem fer reconeixent a l’aula que cada alumne/a és únic i important. Creant un clima a l’aula per a que els alumne ses sentin amb confiança i segurs. Deixant un temps per a que puguin expressar les seves creences, idees o opinions, sense por a fer el ridícul.

viernes, 10 de febrero de 2012

Treball Cooperatiu

Aquest projecte evidencia la importància que té el treball en equip, en un  primer moment entre els propis companys de classe, i després amb les famílies.

Els propis alumnes expressen les seves opinions, els tutors aprenen perquè han de fer una feina a casa per preparar les sessions, fan un treball de recerca i investigació de la lectura que treballaran a l’aula amb els seus “alumnes”, i per l’altra banda, els tutorats gaudeixen d’un mestre per a ells sols, amb el qual dialoguen, e interactuen sobre la feina que estan fent. A més de millorar la competència lectora, que això és evident, milloren les relacions socials entre ells, ja que es coneixen més i es consoliden els amics.

Com a part negativa, trobo que és una dinàmica una mica perillosa, ja que al no intervenir la figura del mestre, els alumnes poden aprofitar per parlar d’aspectes que no estiguin lligats amb la pròpia activitat. Per tant, crec que s’ha de fer amb nens que ja siguin una mica madurs i que tinguin les normes de realització de l’activitat clares. 

Sota el meu punt de vista, a les escoles, trobo a faltar més activitats que es facin mitjançant grups cooperatius, estem massa acostumats a l’ensenyament-aprenentatge unidireccional entre mestre-alumnes. Crec que en un primer moment, fins que els alumnes no entenguin el mecanisme, potser els resultats no són els desitjats, però una vegada que s’interioritzi aquesta forma de treballar; tal i com queda demostrat en el vídeo es treuen molts avantatges del treball cooperatiu.

Ampliació "Prevenció des de l'escola"

A continuació adjunto l'enllaç de la unitat didàctica de l'activitat: El senyor sabó i el seu Super ull.


* No l'he posat abans perquè no havia vist el comentari al blog on demanaves aquesta part.

miércoles, 8 de febrero de 2012

Taller: Diversitat

Amb aquestes paraules simples i les il·lustracions senzilles i divertides, als alumnes els hi serà fàcil entendre el concepte. Ells veuen ,mitjançant les imatges de la història, el dia a dia d’un nen amb les seves dificultats, les seves qualitats, els obstacles que ha de superar, etc. Per tant dóna una visió bastant amplia de la superació d’un nen que té dificultats en la seva vida degut a una discapacitat.

Treballaria aquest conte per parlar de les diferències, de la diversitat d’alumnes que tenim a l’aula amb els nens a partir de 2 de primària. Trobo que més petits pot ser no arriben a entendre bé els conceptes a treballar.

Primer passaria als nens el powerpoint del conte, per tal de sentir la història i veure les il·lustracions que són molt representatives, desprès faria preguntes per veure si han entès què li passava a Lorenzo?, Si entenien com es sentia? Per tal de empatitzar una mica amb el problema.
Un cop fetes aquestes primeres reflexions, faria un treball d’autoconeixement amb els nens. Un exemple d’activitat seria fer un treball personal on cada alumne ha de pensar una dificultat i capacitat que ell tingui,  podríem agafar un full i dividir-lo per la meitat i a un costat fer un dibuix  que representi aquella dificultat i el mateix a l’altra banda del full representant en aquest cas la capacitat. Un cop fets els dibuixos, podríem fer una posada en comú entre tota la classe per veure si hi ha nens que puguin ajudar amb les seves capacitats a d’altres que tinguin dificultats en el mateix àmbit.
Seria una manera  de conscienciar-los que tots, d’una manera o altra tenim dificultats, que ens limiten o ens condicionen. Això vol dir que ens hem de conèixer i acceptar aquestes diferències per arribar a créixer més i millor i per a comprendre a la resta de persones que ens envolten.